L'artesania tradicional representa un dels mètodes més antics per produir botes de neu, amb el procés realitzat principalment a mà, pas a pas. Comença amb la selecció de materials; La pell i la pell naturals d'alta qualitat es consideren les millors matèries primeres per a les botes de neu. A continuació, es creen patrons, que descriuen la forma de la bota sobre cartró, que després serveixen de plantilles per elaborar les soles, els folres i les capes aïllants. A continuació, es tallen els materials seleccionats d'acord amb aquestes plantilles, després es cosen els components, s'uneixen les soles i la pell queda fixada al seu lloc.
1. Duradora (inserint la darrera): la darrera de la sabata s'insereix a la part superior. S'ha de col·locar de manera que la zona de l'avantpeu sigui plana i la part davantera i posterior estiguin perfectament alineades, sense cap desplaçament, torsió o distorsió, per garantir que la part superior s'ajusti amb precisió a la forma de l'última. Durant aquest procés, s'ha de prestar especial atenció a la línia central de l'avantpeu. Les hormes de sabates es presenten en diversos tipus estructurals, com ara hormes d'una sola peça, de dues peces, amb frontisses (obertura superior) i hormes amb molla. Un cop l'última s'introdueix correctament, la bota es col·loca en una màquina de calefacció per fixar-ne la forma.
2. Aplicació d'adhesiu: s'aplica cola a la vora inferior de la part superior ia la sola. L'adhesiu s'ha d'aplicar de manera uniforme al llarg del perímetre, assegurant una línia llisa i contínua sense buits ni irregularitats.
Els adhesius (colas per a la fabricació de sabates) es classifiquen en tipus basats en dissolvents i sense dissolvents. Les coles tradicionals a base d'oli (a base de dissolvents) utilitzen dissolvents orgànics, mentre que les coles de poliuretà (PU) a base d'aigua són més respectuoses amb el medi ambient; no obstant això, aquest últim pot oferir una força d'unió més baixa i una transpirabilitat reduïda. Les botes de neu utilitzen principalment adhesius basats en PU i adhesius de cloroprè (neoprè) empeltats amb GCR.
Abans d'aplicar l'adhesiu a la sola, s'ha d'utilitzar un "primer" (agent de tractament). Aquest agent actua com a pont, condicionant la superfície de la sola per facilitar una millor adherència. És crucial seleccionar la imprimació correcta en funció del material específic, ja sigui PU, PVC, cautxú, EVA, TPR, niló o pell oliada. L'ús de la imprimació incorrecta farà que el procés sigui ineficaç. Independentment del tipus, la imprimació s'ha de deixar assecar completament; en cas contrari, pot tenir l'efecte contrari. Assecar la imprimació amb calor és encara més efectiu. Les soles amb escuma s'han de fregar (polir) abans de l'aplicació de l'adhesiu. Si el material de la sola és massa tou, s'ha d'afegir un agent enduridor (agent de curat) a l'adhesiu per augmentar la rigidesa de la sola, normalment a una concentració del 3% al 5%.
Les tècniques d'aplicació d'adhesius inclouen raspat, rodar, arrossegar, untar i raspallar. Els operadors generalment desenvolupen un costat preferit del pinzell, un mètode d'aplicació específic i una direcció de moviment coherent. L'elecció de les especificacions del raspall varia en funció de l'individu i els raspalls específics poden ser grans o petits, amb truges llargues o curtes. Les truges de porc negre són preferides per la seva resistència. Alguns prefereixen retallar les truges en una vora plana, d'altres en una forma arrodonida o en angle; no hi ha una "millor" forma: l'elecció correcta és simplement la que se senti més còmoda i permet un treball eficient i d'alta qualitat. Quan apliqueu l'adhesiu al marge durador (la vora de la part superior de la sabata), feu un moviment de tracció: apliqueu força amb el dit índex mantenint el canell suspès, assegurant una pressió uniforme i un traç suau i continu.
3. La fixació de la sola, també coneguda com "unió de la sola", consisteix a unir la sola exterior a la part superior de la sabata. Aquest procés requereix una alineació precisa dels punts centrals davanter i posterior, marges uniformes i simetria bilateral. La sola no s'ha de torçar i no hi ha d'haver cap residu de cola ni buits visibles.
El control de la temperatura és fonamental. La configuració s'ha d'ajustar en funció de la longitud de la línia de producció i de la velocitat del transportador, així com dels materials específics de la part superior i de la sola. Per a l'adhesiu de PU (sovint anomenat "cola blanca" pels sabaters), el rang de temperatura és de 5 graus -150 graus. L'adhesiu de cloropré empeltat (conegut com a "cola groga") requereix un ajust de temperatura més baix; si la temperatura és massa alta, l'adhesiu "morira" (perdrà les seves propietats d'unió). En fixar la sola, l'adhesiu ha d'estar prou sec i la temperatura ha de ser moderada. Si l'adhesiu no està sec, la unió serà feble i es pot produir un "encordament" (la cola que s'estira en filaments) durant el premsat. Per a les soles TPR que utilitzen adhesiu PU, una temperatura massa baixa provoca una unió feble (la sola es pot desenganxar fàcilment), mentre que una temperatura massa alta pot provocar que la sola es deformi o que les vores surtin durant la pressió. Quan utilitzeu un forn d'assecat petit, deixeu que l'adhesiu aplicat s'assequi a l'aire durant 8-16 minuts per assegurar-vos que els dissolvents s'hagin evaporat abans d'unir-los.
En terminologia industrial, "offset" (o *kun* en xinès) es refereix a una desviació del punt central. Si el punt central es desplaça cap al turmell interior, s'anomena "desplaçament interior"; si es desplaça cap al turmell exterior, és "desplaçament exterior". Com que la línia central de l'últim fons és més curta i ampla al costat interior i més estreta i més llarga al costat exterior, és millor tenir un "desplaçament interior" que un "desplaçament exterior". El punt central s'ha d'alinear amb precisió; en cas contrari, les operacions posteriors seran difícils. Durant la fixació de la sola, tota l'àrea de contacte s'ha d'unir a l'adhesiu. Si la sola és lleugerament més gran que la part superior, "pessigueu" la sola cap a la part superior; si la sola és una mica més petita, "pessigueu" la part superior cap a la sola. Finalment, premeu qualsevol aire atrapat a la cintura (la zona de l'arc/cintura de la sabata) per evitar que la pressió de l'aire trenqui l'enllaç durant el desgast. 4. Premsatge: col·loqueu la sabata, amb la sola enganxada, a una màquina de premsar. La durada del premsat ha de ser de 5-8 segons, amb una pressió de 20-40 kN. Utilitzeu una pressió més alta per a les soles d'EVA; per a les soles TPR, mantingueu la pressió moderada per evitar el desplaçament de les vores (lliscament). Després de prémer, la sabata es trasllada a una màquina de refrigeració per fixar-ne la forma.
5. Últim tret: extreu l'últim de la sabata del calçat; això completa el procés d'unió única. Per al calçat d'home, la força d'unió, mesurada mitjançant una prova de pelat de 90 graus, ha de ser com a mínim de 5,4 kN/m.
